Història

Municipi agradable i acollidor, digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter.

El lloc no pot ésser més pintoresc i bonic. Fins fa poc Tavertet era un «finis terrae», aïllat i solitari. Avui, gràcies a la  carretera i a la seva meravellosa situació sobre la presa de Sau, ha esdevingut un lloc d'atracció turistica i el poblet .s'ha rejovenit i ha pres una nova vitalitat. Realment val la pena de visitar Tavertet per a fruir de la seva pau i bellesa.

L'origen de Tavertet és molt remot. La seva Església, dedicada a Sant Cristòfol, consta existent des de l'any 1070, però segurament és molt anterior. És probable que, als seus orígens, el terme de Tavertet fos un apèndix del castell de Sant Joan de Fàbregues; més tard de Rupit, que pertanyia als Cardona, vescomtes d'Ausona; però des del segle XII té personalitat pròpia i el seu Castell es troba en mans d'una familia cognominada TAVERTET.

El castell de Tavertet es troba en un lloc molt pintoresc, sobre Sau, separat de la planura superior del cingle per una forta esmotxadura. És el «Puig de la Força», on s'arribava per un camí pintoresc i estratègic situat sota grans penyes, penjat sobre el cingle. Notables restes de parets i fonaments, una escala cavada a la roca i una cisterna  o fossa recorden encara l'antic castell. Aquest va aixecar-se per allà el segle XII, i el senyorejava la família cognominada Tavertet, que reconeixia, però, el domini superior dels vescomtes de Cardona. D'aquesta família, i en concret dels nobles Peregrí de Tavertet i Saurina, va néixer el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet, que va regir la mitra ausonenca de l'any 1195 al 1233. Havent renunciat al bisbat de Vic va retirar-se al monestir de Sant Pere de Casserres, on va morir al 21 de novembre del mateix any 1233, quan feia mig any que s'hi havia retirat. Encara es conserva al Museu de Vic un sarcòfag amb el clàssic escut del Tavertet,

Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII.

Té monuments romànics: l’església de Sant Cristòfol (s. XI-XVI), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. La masia de la Torre té una torre de guaita perqué és gòtica (s. XIII-XIV). Sant Miquel de Sorerols, del segle XI, és un bell exemple d’església.

Al principi del segle XIX comptava amb més de 500 hab, que anaven disminuint progressivament, tot i una petita revifalla a la primera meitat del segle XX. A partir de 1970, s'acusa el despoblament fins a arribar el 1981 a la xifra de 97 hab. L'augment dels últims anys és molt més lleu i el 1991 constaven 132 hab., 107 al poble de Tavertet i 25 a Sant Bartomeu Sesgorgues.